Aquesta setmana s’ha commemorat el 76è aniversari del cop d’estat feixista del 1936 que va desencadenar la Guerra Civil espanyola i que comportà el derrocament de l’autogovern català i la imposició d’una dictadura totalitària espanyola.
Els esdeveniments han volgut que aquell cop d’estat de fa quasi vuitanta anys coincidís amb la burla democràtica que estem vivint en l’actualitat. O no és una burla que el govern espanyol escollit fa vuit mesos en plena crisi econòmica, i per tant coneixedor de la situació, estigui aplicant un programa totalment diferent del que es va presentar a les eleccions? O totes les justificacions que ministre rere ministre ens volen fer empassar perquè acceptem unes mesures fora de tota lògica com la pujada de l’IVA? I sí, també és un cop d’estat perquè estan canviant les regles del joc a mitja partida. Estan provincianitzant l’estat de les autonomies que, si bé és cert, que no és cap gran cosa, almenys fins ara les formes es mantenien mínimament.
El cop d’estat ve per terra, mar i aire i si no s’executa des d’un Parlament espanyol pres pels hereus del 39 que com va dir el conseller Mas-Colell “ordena y manda”, s’executa des d’un poder judicial alineat amb l’espanyolisme més ranci. I què farà el Govern? Millor no repetir errors d’execució com el 6 d’octubre, cert, però la inacció encara és pitjor perquè ens aboca a la decadència.
article publicat a El 3 de Vuit