Durant una setmana hem estat bombardejats amb tot d’informacions que ens alertaven d’una gran onada de fred. Un fet absolutament sorprenent perquè tothom sap que en ple mes de gener que faci fred és una notícia extraordinària, increïble i gens habitual. Enmig de notícies sobre quilos de sal o entrevistes a gent que havia anat a veure com nevava, la realitat cruel dels camps de refugiats ens colpejava amb més força que mai. Si ja de per si un exili és dur, si ja de per si la reacció de l’Europa dita civilitzada ha estat vergonyosa, els qualificatius es desfan per manca de paraules quan es mira la situació en què estan els refugiats durant l’hivern. Temperatures de més de 20 graus sota zero, vivint en tendes, manca de roba d’abric… i malgrat això les institucions mirant cap a una altra banda. És repugnant l’actuació del govern espanyol que ni acull ni deixa acollir. De les 11.000 persones que s’havien compromès tan sols un centenar han arribat a l’estat. Avui que es celebra el dia d’homenatge als deportats als camps d’extermini nazi, caldria recordar que en el passat compatriotes nostres van sofrir aquest mateix tracte inhumà. La llàstima, com es va veure al ple de Vilafranca on el regidor del PP no va donar suport a la moció a favor dels refugiats, és que qui ens governa s’assemblen més als que van provocar l’exili l’any 1939, que als qui el van patir.
Article publicat a El 3 de Vuit