L’alcaldessa de la capital del país té raó. Hi ha més motius per anar a la manifestació de l’11 de setembre que per no anar-hi. És fantàstic que hi vagi. De fet, com que ho faci tothom que ho vulgui que d’això es tracta. Motius n’hi ha. Com cada any. De fet, només caldria agafar el discurs del Gabriel Rufián de fa uns dies a Madrid i ja tindríem l’argumentació feta. Quin demòcrata es pot oposar al que va dir en Rufián? Per tant, cal anar-hi. Però a més a més hi ha un motiu importantíssim. L’estat s’encamina cap a unes terceres eleccions generals una oportunitat d’or que no es pot deixar passar. El moment d’inestabilitat, d’incertesa i d’estupefacció general s’ha d’aprofitar. I per fer-ho comptem amb dues grans accions. Primer amb una massiva manifestació. Cal tornar a omplir els carrers de l’anhel de democràcia i d’independència. I per altra la moció de confiança que va lligada al debat de política general i als pressupostos. Cal que la majoria al Parlament actuï, reformulant el que calgui, avançant en les lleis de desconnexió i fent efectiu el mandat democràtic i els acords “del pas al costat”. Fer el contrari és donar carnassa als que s’oposen al procés constituent i al dret a decidir de la ciutadania. Cal la màxima mobilització aquest diumenge i cal que la majoria parlamentaria actuï en conseqüència per fer realitat l’únic canvi possible.
Article publicat al 3 de Vuit